Diuen que a vegades pots sentir com s'apropa una tempesta. Avui he sentit diverses vegades com s'apropava el vent. Hi ha silenci, un silenci de quietud de principis d'hivern, i de sobte sents com el bosc bufa, començant des de la carena, cap al Puig de les Medes, i precipitant-se entre les fulles dels abres, despentinant-los les fulles a les alzines... les alzines que aixequen les fulles mostrant un envers platejat, i llavors el vent passa. I segueix avall i es va acomiadant, per tornar de seguida amb una altra revolta entre el cel i la terra.
I som allà al mig, aquí, plenes de la llum de la lluna i la sintonia de l'univers, deixant anar les darreres fulles velles i començant a fer noves arrels en aquesta terra abundosa.
Aquesta màgia ve d'endins i es manifesta arreu, i la seva bellesa està en les perfectes llums, les perfectes ombres, els colors que ens envolten i que van canviant, al passar d'una estació a l'altra, com un espiral;cíclica però expansiva. A vegades lenta i a vegades agitadament...
Els paisatges ho expliquen tot. Allà la Llareda, allà a El Portet; l'Ermita de Sant Salvador i Castell de Puigalder, ca l'Hoste, El Sitjà, La Rectoria, l'Església i l'Escola; darrere, ca l'Arnau i El Fontanil, més cap allàLa Catedral...
El Noguerot. El Vilar.
 |
| fotografia: Jan Camp - joancampfoto.com |
A les feixes de davant d'El Vilar segueix agafant forma lentament l'hort-jardí permacultural, arrelant a cop de saba, rodejat dels fruiters que estan projectant noves branques per l'hivern. I dessota l'hivernacle amb l'hivernacle nou al costat, que ja ha muntat en David amb l'ajuda d'en Josep i d'en Jan, i ja hem encarregat el plàstic que hi posarem, que servirà per una campanya de 5 anys. La terra ja està treballada i, un cop tapat, tenim previst projectar-hi verduretes de fulla que necessitin abrigar-se una mica dels aires freds de l'hivern.
Tenim pensat reubicar el galliner i aprofitar per fer de nou el filat assegurant-nos que no puguin entrar-hi animals depredadors.
A la següent feixa hi ha restes de cultius i a la següent també. Porro, col kale, i totes les restes d'estiu que ja van fora, I una tongada de crucíferes que ja hem collit i acabat el cultiu, al costat d'un munt de pastanagues de les quals anem collint aquestes setmanes.
Una altra feixa amb les crucíferes noves a la flor de la vida, i llavors moltes carxoferes. Una noguera totalment pelada, aquest any mala anyada... I més avall, un camp recent dallat; aquest meu home treballa molt! Allà dallat, apunt de treballar, i a la última feixa hi ha de tot. Està preciós. Hi ha els alls, els calçots, les cols de pell de galàpat d'un verd-blavós, les escaroles, les cebes tendres i els porros a manta. I molta bleda!
Un conjunt de verds i blaus amb el color daurat del sol que se'n va. Els dies curts però intensos i les nits fredes i llargues, florides d'estels...
Escrius com un pintor o com un director de cine!!
ResponElimina