Agroecologia


L'agroecologia és un concepte que n'abarca molts d'altres, però que es diferencia de l'agricultura ecològica sobretot en els següents punts:

L'agroecologia té en compte el factor local, és a dir, d'evitar el desplaçament horitzontal de la biomassa (verdures, fruites, altres).  Darrerament se'n sent a parlar amb el nom de Quilòmetre 0.

També té en compte els factors socials com la igualtat de gènere, els drets humans, la sobirania alimentària, la vida digna pel pagès, la recuperació i manteniment de varietats antigues i el foment de la biodiversitat.

Fa uns anys els camps que voltaven les ciutats d'utilitzaven per produir el menjar que la gent que vivia en aquella regió necessitava.  Actualment, el model alimentari és incoherent:  el menjar es trasllada amunt i avall, de dret i de través pel globus terraqui amb tot el que això comporta a nivell mediambiental; mentre que a Osona els camps s'han anat o bé edificant per a grans zones industrials, planificació urbanística o, en el millor dels casos, s'utilitza per a fer agricultura intensiva encarada a la producció d'aliment per als porcs de mitja Europa i part d'Àsia.  Però només s'aconsegueix produir un 20% del que necessiten menjar!  La resta de soja i altres aliments s'importa d'EUA.  És lògic?  Què mengem?  D'on ve?  Com ha estat produït?  Què en sabem del que comprem?

Formem part de l'Assamblea de Pagesos Agroecològics d'Osona, Apa, Osona!  amb qui volem

 posar de manifest totes aquestes incongruències i proposar canvis per a la sobirania alimentària d'Osona, amb aliments de qualitat, a preus raonables, tornant a la venta directa i als circuits curts de comercialització, a la relació entre productors i consumidors finals...







Els camperols poden duplicar la producció alimentària en els pròxims 10 anys en regions crítiques mitjançant l'ús de mètodes ecològics, segons demostra l'últim informe de l'ONU.


GINEBRA - L'esmentat informe, basat en una exhaustiva revisió de la literatura científica més recent, advoca per una transició fonamental cap a l'agroeoclogia com a mitjà per incrementar la producció alimentària i millorar la situació dels més pobres.
"Per poder alimentar nou mil milions de persones el 2050 necessitem urgentment adoptar les tècniques agrícoles més eficients conegudes fins al moment. Els estudis científics més recents demostren en aquest sentit que, allà on regna la gana, especialment a les zones més desfavorides, els mètodes agroecològics són molt més eficaços a l'hora d'estimular la producció alimentària que els fertilitzants químics" afirma Olivier De Schutter, Relator Especial de l'ONU sobre el dret a l'alimentació i autor de l'informe.
L'agroecologia consisteix a aplicar l'ecologia al disseny dels sistemes agrícoles, de manera que es pugui posar així fi a les crisis alimentàries, s'afrontin els reptes que presenten la gana i el canvi climàtic, es millori la productivitat de la terra i es protegeixin les collites contra les pestes gràcies a una anàlisi de l'entorn natural i a l'estudi d'arbres, plantes, animals i insectes beneficiosos.
"Fins a la data, els projectes agroecològics han mostrat un rendiment mig de les collites del 80% a 57 països en desenvolupament, el que significa un augment del 116% de mitjana en tots els projectes desenvolupats a l'Àfrica" explica De Schutter. "Els projectes més recents duts a terme a 20 països africans han demostrat que pot duplicar-se el rendiment de les collites en un període de 3 a 10 anys. "
"L'agricultura convencional accelera el canvi climàtic, no és resilient als xocs climàtics i exigeix insums que resulten cars. Simplement ja no resulta la millor opció en el context actual" adverteix el Sr. De Schutter. "Un ampli sector de la comunitat científica reconeix ara els efectes positius de l'agroecologia a la producció alimentària, en la reducció de la pobresa i en la mitigació del canvi climàtic, i això és precisament el que es necessita en un món com el nostre on els recursos són limitats. Fins i tot Malawi, un país que va posar en marxa fa uns anys una extensa campanya de subvencions de fertilitzants químics, s'ha passat també a l'agroecologia. Aquesta nova iniciativa beneficia ara a més d'1,3 milions de persones en la pobresa més extrema i el rendiment de les collites de blat de moro ha augmentat ja d'1 t/ha a 2-3 t/ha. "
L'informe també destaca que els projectes a Indonèsia, el Vietnam i Bangla Desh han registrat una reducció de fins i tot el 92% en l'ús d'insecticides sobre l'arròs, la qual cosa suposa un estalvi considerable per als camperols més pobres. "El coneixement ha substituït els pesticides i fertilitzants. L'èxit està assegurat i es poden trobar innombrables històries similars en altres països de l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina" afegeix De Schutter.
"Aquest mètode també està guanyant terreny en països desenvolupats com els Estats Units, Alemanya o França" comenta el Relator "tanmateix, l'agroecologia no compta amb la suficient ambició ni suport públics, malgrat l'impressionant potencial que representa en la realització plena del dret a l'alimentació, i per conseqüència, molt poques vegades supera el mer estadi experimental. "
Aquest informe identifica dotze mesures que els Estats han de posar en pràctica per estendre les pràctiques agroecològiques. "L'agroecologia és un enfocament basat majoritàriament en el coneixement. Necessita polítiques públiques que recolzin la investigació en agricultura i els serveis d'extensió participatius" afirma De Schutter. "Els Estats i els donants exerceixen aquí un paper fonamental. Les empreses privades no invertiran temps i diners en pràctiques que no puguin protegir amb patents i que no suposin una obertura dels mercats cap a nous productes químics o llavors millorades."
El Relator Especial sobre el dret a l'alimentació exhorta als Estats que recolzin les organitzacions pageses, les quals han demostrat una gran habilitat a l'hora de difondre les millors pràctiques agroecològiques entre els seus membres. "L'enfortiment de les organitzacions socials ha demostrat ser tan potent com la distribució de fertilitzants. Els petits camperols i els científics poden crear pràctiques veritablement innovadores quan treballen de costat", explica De Schutter. "No resoldrem la gana ni pararem el canvi climàtic amb l'agricultura industrial de les grans plantacions. La solució consisteix en recolzar el coneixement i l'experimentació dels agricultors i camperols i en l'augment dels ingressos dels petits propietaris per contribuir així també al desenvolupament rural. "
"Si les principals parts implicades recolzen les mesures identificades en el present informe, assistirem a una duplicació de la producció alimentària en els pròxims 5 a 10 anys en algunes regions on regna la gana" afirma De Schutter. "L'èxit o fracàs d'aquesta transició dependrà de la nostra habilitat per integrar ràpidament les innovacions més recents.
Hem d'avançar ràpid si volem evitar que es repeteixin els desastres climàtics i alimentaris el segle XXI. "